Sargantanes i Dragons: Chalcides ocellatus

El lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus, és una espècie de rèptil de la família Scincidae. Té una gran distribució mundial, abastant la major part de la conca mediterrània i moltes illes del seu interior (Xipre, Sicília, Sardenya, Conigli, Lampedusa, Lampione, Linosa, Stromboli, Malta, Tabarka, Eubea, Creta i d'altres illes de l'Egeu), el Pròxim Orient i l'Orient Mitjà fins al Pakistan i el sud d'Aràbia. També hi ha poblacions de lludrió ocel·lat, possiblement d'origen al·lòcton, a l'illa de Sri Lanka i des de fa uns anys també s'han detectat poblacions introduïdes als Estats Units d'Amèrica, als estats de Florida i Arizona. En el continent europeu, la població de la ciutat de Nàpols també és fruit d'una introducció històrica des de l'illa de Sicília al segle XVIII, mentre que a Marsella hi hagué una xicoteta població a principis del segle XX que aparentment està extinta en l'actualitat.

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN13391] (Serra del Molar).

L'any 2017 els membres de l'Associació Herpetològica Timon (AHT) descobrírem una nova població introduïda a la Serra del Molar, a l'extrem sud del territori valencià, entre les comarques del Baix Segura i el Baix Vinalopó. Des de l'AHT portàrem a terme un estudi genètic de la nova població descoberta amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), la Universidad de León, l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva-Universitat de València i el Museo Nacional de Ciencias Natural (CSIC). Els resultats d'aquest, que es publicaren en el número 41 de la revista internacional Amphibia-Reptilia sota el títol "Trade and stowaways: molecular evidence for human-mediated translocation of eastern skinks into the western Mediterranean", mostraren que l'origen de la població de Chalcides ocellatus de la Serra del Molar es situa al nord-est del Delta del Nil, a Egipte.

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Els nous individus valencians de Chalcides ocellatus estan relacionats amb d'altres pertanyents a un mateix subclade oriental que va patir un recent fenomen expansiu, que els permeté colonitzar part del litoral mediterrani oriental i també les costes del sud del Mar Roig. Aquesta expansió ha estat relacionada amb una possible intervenció humana, per mitjà del comerç de l'Antiguitat.

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

La zona meridional valenciana va tenir des de l'Edat del Ferro un intens contacte amb el Llevant mediterrani, a partir de l'arribada dels fenicis al segle VIII a.C., quan fundaren les colònies fenícies de Cabeço de l'Estany i La Fonteta de Guardamar del Segura. Aquesta possiblement fou una via d'arribada dels lludrions ocel·lats a la Serra del Molar, com a polissons en vaixells eixits des dels ports del Delta del Nil, on els fenicis carregaven mercaderies que després exportaven a les colònies que tenien en Ibèria, per a més endavant intercanviar-les amb els indígenes tartessis i (proto-)ibers. Els vincles humans entre ambdues ribes del Mediterrani continuaren més tard a l'època romana i es tornaren a intensificar amb la conquesta musulmana, quan en temps del governador del Valiat d'Al-Àndalus Abu-l-Khattar al Hussam ibn Darar al Kalbí, l'any 743, tropes islàmiques provinents d'Egipte s'assentaren i colonitzaren la regió. Així i fruit de la presència àrab, va sorgir al segle X el monocultiu de palmeres a la regió, el qual encara continua i té com a exemple paradigmàtic l’Hort de Palmeres d’Elx. La plantació de plançons de palmeres d’origen egipci també podria ser un focus per a l’arribada de lludrions ocel·lats.

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus, utilitzant la seua estratègia de defensa preferida, soterrar-se al substrat (Serra del Molar).

Es tracta d'una espècie d'escíncid que pot arribar als 30 centímetres de llargària, amb una ràtio corporal propera a 1 entre cap-cos/cloaca-cua (mitjana 1.05). Presenta una coloració dorsal entre marró groguenc i marró fosc, amb una decoració de punts negres i blancs, ocels ("ocelli"), que li dóna el nom científic; mentre que la coloració del ventre és clara i uniforme, sense decoració. Els lludrions ocel·lats tenen les extremitats pentadàctiles, de cinc dits, amb una fórmula 2.3.4.4.3 a les falanges de l'extremitat anterior i 2.3.4.5.3 a les extremitats posteriors.

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN12645] (Serra del Molar).

Les còpules es produeixen al llarg de la primavera i, entre 6 i 12 setmanes després, les femelles ovovivípares pareixen les cries ja formades, de 2 a 20 nounats. Chalcides ocellatus és una espècie insectívora, que pot habitar un ampli espectre d'hàbitats, des de zones boscoses obertes fins a dunes litorals. Té una gran capacitat per a colonitzar zones antropitzades, especialment les agrícoles, on pot ser-hi especialment abundant.