Long-term changes in composition and distribution patterns in the Iberian herpetofaunal communities since the latest Pleistocene
Canvis a llarg termini en la composició i els patrons de distribució de les comunitats herpetofaunístiques (amfibis i rèptils) ibèriques des del final del Plistocè
Josep Francesc Bisbal-Chinesta & Hugues-Alexandre Blain
Quaternary Science Reviews, Volum 184, pàgines 143-166
Abstract: The climate has undergone significant changes since the end of the Last Glacial Maximum and in the course of the Holocene, parallel to important cultural transformations and migrations in the human communities. The faunal record has also suffered the effects of climate change. Amphibians and reptiles in particular have been shown to be highly sensitive because they are very susceptible to temperature alterations due to their ectothermy. This research presents the first approach to the Iberian paleobiogeography of the different species of amphibians and reptiles from the Late Pleistocene (MIS 3) to present times, based on a comparative synthesis of the latest research published in recent years and the fossil record of the 58 archaeo-paleontological sites with significant assemblages. The paleoherpetofaunal associations make it possible to establish two major biotic regions during the Late Pleistocene. The first biotic region was located in the center and south of the Iberian Peninsula, with thermophilic species as the most representative taxa. The second biotic region was formed by the Atlantic-Cantabrian facade and the northeast Iberian area, dominated by hygrophilous and Euro-Siberian species, with an absence of Mediterranean species. After the Last Glacial Maximum there was an unprecedented concurrence in the northern Iberian Peninsula of autochthonous taxa from that area with thermophilic species. In the early Holocene, new species with no previous record in the Iberian Peninsula entered northern Iberia from eastern Mediterranean refugia. Finally, the introduction of North African species was the last significant biogeographical change during the Middle-Late Holocene.
Resum: El clima ha experimentat canvis significatius des del final de l'Últim Màxim Glacial i al llarg de l'Holocè, en paral·lel a importants transformacions culturals i migracions en les comunitats humanes. El registre de la fauna també ha patit els efectes del canvi climàtic. Els amfibis i rèptils, en particular, han demostrat ser altament sensibles a ells, ja que per la seua ectotèrmia són molt susceptibles a les alteracions de la temperatura. En aquest treball es presenta la primera aproximació a la paleobiogeografia ibèrica de les diferents espècies d'amfibis i rèptils des del Plistocè Tardà (MIS 3) fins a l'actualitat, basat en una síntesi comparativa de les investigacions publicades en els últims anys i en el registre fòssil de 58 jaciments arqueològics i paleontològics amb associacions significatives. Les associacions paleoherpetofaunístiques permeten establir dues grans regions biòtiques durant el Plistocè tardà. La primera regió biòtica es situava al centre i sud de la Península Ibèrica, amb les espècies termòfiles com els tàxons més representatius. La segona regió biòtica estava formada per la façana atlàntica-càntabra i la zona nord-est ibèrica, dominada per espècies higròfiles i euro-siberianes, amb absència d'espècies mediterrànies. Després de l'Últim Màxim Glacial va haver-hi una concurrència al nord de la Península Ibèrica, sense precedents anteriors, de tàxons autòctons d'aquesta mateixa àrea amb espècies termòfiles. Durant l'Holocè inicial, noves espècies sense registre paleontològic previ a la Península Ibèrica van penetrar al nord peninsular des de refugis climàtics de la Mediterrània oriental. Finalment, la introducció de noves espècies des del nord d'Àfrica va ser l'últim canvi biogeogràfic significatiu durant l'Holocè mitjà-tardà.
Resum: El clima ha experimentat canvis significatius des del final de l'Últim Màxim Glacial i al llarg de l'Holocè, en paral·lel a importants transformacions culturals i migracions en les comunitats humanes. El registre de la fauna també ha patit els efectes del canvi climàtic. Els amfibis i rèptils, en particular, han demostrat ser altament sensibles a ells, ja que per la seua ectotèrmia són molt susceptibles a les alteracions de la temperatura. En aquest treball es presenta la primera aproximació a la paleobiogeografia ibèrica de les diferents espècies d'amfibis i rèptils des del Plistocè Tardà (MIS 3) fins a l'actualitat, basat en una síntesi comparativa de les investigacions publicades en els últims anys i en el registre fòssil de 58 jaciments arqueològics i paleontològics amb associacions significatives. Les associacions paleoherpetofaunístiques permeten establir dues grans regions biòtiques durant el Plistocè tardà. La primera regió biòtica es situava al centre i sud de la Península Ibèrica, amb les espècies termòfiles com els tàxons més representatius. La segona regió biòtica estava formada per la façana atlàntica-càntabra i la zona nord-est ibèrica, dominada per espècies higròfiles i euro-siberianes, amb absència d'espècies mediterrànies. Després de l'Últim Màxim Glacial va haver-hi una concurrència al nord de la Península Ibèrica, sense precedents anteriors, de tàxons autòctons d'aquesta mateixa àrea amb espècies termòfiles. Durant l'Holocè inicial, noves espècies sense registre paleontològic previ a la Península Ibèrica van penetrar al nord peninsular des de refugis climàtics de la Mediterrània oriental. Finalment, la introducció de noves espècies des del nord d'Àfrica va ser l'últim canvi biogeogràfic significatiu durant l'Holocè mitjà-tardà.
L'article complet està disponible a:
