A l’interior valencià, concretament al nord de la comarca de La Canal de Navarrés i dins del terme municipal de Millares es troba el jaciment d’icnites de la Rambla de Tambuc, dividit al seu temps en els sectors "Tambuc Est" i "Tambuc Oest". Es tracta del jaciment icnològic, es a dir, de petjades fossilitzades, més important en territori valencià i un dels més importants a nivell de la Península Ibèrica i està protegit amb categoria de Bé d’Interés Cultural (BIC).
 |
| Sector "Tambuc Est", jaciment icnològic de La Rambla de Tambuc (Millars, La Canal de Navarrés). |
La visita del jaciment ens apropa al món del Cretaci Superior (Santonià-Campanià, entre 86,3 a 77,1 milions d’anys), quan aquestes terres del massís del Caroig eren una gran planura litoral que s’inundava segons els cicles de les marees i per la qual diferents espècies de dinosaures es desplaçaven. Totes les icnites identificables d’aquest gran jaciment, més de 400 tot i que sols menys de la meitat conserven ben definida la seua forma tridàctila, pertanyen a dinosaures bípedes, teròpodes (carnívors) o ornitòpodes (herbívors), tots ells d’una mida entre reduïda i mitjana. L’escala de mides de les petjades pot ser atribuïda a l’existència de diferents espècies dins d’aquestos grups o bé també a la representació d’individus de diferents edats i estadis de creixement d’una o més espècies.
 |
| Icnita de dinosaure teròpode de La Rambla de Tambuc (La Canal de Navarrés, C. Valenciana). |
 |
| Icnita de dinosaure teròpode de La Rambla de Tambuc (La Canal de Navarrés, C. Valenciana). |
 |
| Icnita de dinosaure teròpode de La Rambla de Tambuc (La Canal de Navarrés, C. Valenciana). |
 |
| Icnita de dinosaure ornitòpode de La Rambla de Tambuc (La Canal de Navarrés, C. Valenciana). |
Entre les petjades de grans sauròpsids de la prehistòria, com ho foren els dinosaures, trobem corretejant en els nostres dies xicotets sauròpsids autòctons, com ho són les sargantanes. En l’estructura construïda per a la visualització de “Tambuc Est” se’n deixen veure les primeres, en aquest cas adults de sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), molt desconfiats davant la nostra presència i que a la mínima fugien roques amunt.
 |
| Mascle adult de sargantana ibèrica, Podarcis hispanica (La Canal de Navarrés, C. Valenciana). |
Resseguint la rambla seca per a arribar a “Tambuc Oest” ens trobem amb una segona espècie de lacèrtid, la sargantana cendrosa d’Edwards (Psammodromus edwardsianus). Curiosament, aquest individu soleja tranquil, buscant el millor lloc per a termo-regular la seua temperatura corporal, tot i tenir-nos a escassa distància amb les càmeres enregistrant-lo. Situació que aprofitàrem, doncs rarament aquesta espècie permet tant de temps d’exposició i d’oportunitat per a fotografiar-lo.
 |
| Adult de sargantana cendrosa d'Edwards, Psammodromus edwardsianus (La Canal de Navarrés, C. Valenciana). |
A escassos metres de distància i uns pocs minuts després, una cua de brillant coloració verda destaca entre la roca calcària. És l’atribut més identificable d’un nounat de sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) que intenta passar desapercebuda sobre la pedra grisenca.
 |
| Juvenil de sargantana ibèrica, Podarcis hispanica (La Canal de Navarrés, C. Valenciana). |
Ja en “Tambuc Oest” trobem la tercera espècie de sargantana. Només arribar-hi nosaltres, veiem com un adult de sargantana cua-llarga (Psammodromus algirus) fuig amb moviments erràtics de la zona de les icnites, descoberta i desprotegida, fins a una zona de matolls de romaní que li permeten tindre un cobertura de seguretat. Amb paciència ens apropem i aconseguim esbrinar el motiu de la seua malaptesa: la sargantana s’està empassant un ortòpter enorme que quasi no li cap a la boca.
 |
| Adult de sargantana cua-llarga, Psammodromus algirus, depredant sobre un ortòpter (La Canal de Navarrés, C. Valenciana). |
Al davant d'aquestes escenes u no pot evitar preguntar-se com seria la xicoteta herpetofauna del Cretaci Superior, quan els passos d’uns dinosaures sobre el terra mullat d’aigua marina van deixar les petjades que ens rodegen, petrificades pels miracles geològics. Perquè junt amb els dinosaures hi havia arreu dels ecosistemes terrestres del planeta un ampli ventall de sauròpsids, lepidosaures, arcosaures, pantestudins i un llarg etcètera, que ha quedat totalment a les fosques de la divulgació científica i de la socialització dels nostres descobriments per la llarga ombra que projecten els seus cosins llunyans dinosaurians. Qui sap si fa 80 milions d’anys, entre aquelles petjades fresques marcades al terra, hi corretejava un xicotet lepidosaure escatós cercant algun invertebrat que cruspir-se.
