El llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni, és una sub-espècie distribuida a una reduïda regió dels Pirineus, pertanyent a l'espècie euro-asiàtica de lacèrtid Lacerta agilis. Habita en prats sub-alpins assolellats que hi ha des del Massís del Carlit a l'Alta Cerdanya i l'alta vall del riu Arieja (Ariège) fins a les valls del nord i nord-est d'Andorra, penetrant per la Baixa Cerdanya a les collades de Toses i d'Alp així com a la Vall de Núria, al Ripollès. A nivell d'espècie es tracta d'un dels rèptils amb una major distribució del món, que es distribueix de manera contínua des del centre-oest de França fins al llac Baikal, al centre-sud de Sibèria. Tot i que es coneixia la presència de Lacerta agilis als Pirineus des de 1894, la sub-espècie pirinenca fou descrita inicialment al 1975, en base als individus d'una única localitat, però fou discutida la seua validesa taxonòmica fins que recents anàlisis de cytocrom b van mostrar la seua diferenciació dins del gènere, tot i que inserida dins del clade occidental juntament amb les sub-espècies Lacerta agilis agilis i Lacerta agilis argus, clade que requereix encara d'una major precisió taxonòmica.
 |
| Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra). |
 |
| Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra). |
 |
| Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra). |
 |
| Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra). |
 |
| Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra). |
Es tracta d'un llangardaix de mida xicoteta, la més reduïda dels de distribució europea, en comparació amb els seus parents pròxims Lacerta bilineata, Lacerta viridis i Lacerta schreiberi, amb una mida corporal (sense comptar la cua) que mai supera els 10 centímetres. Degut a les especials condicions climàtiques originades per la seua distribució altitudinal, vinculada al pis subalpí entre els 1400 i els 2300 metres sobre el nivell de la mar, la seua activitat anual es veu reduïda als mesos de Maig a Setembre, iniciant-se les còpules a inicis de Maig i les eclosions de les postes es produeixen cap a les setmanes centrals d'Agost. Existeix dimorfisme sexual entre els llangardaixos pirinencs, sent el caràcter més visible la diferent coloració de les femelles, amb tonalitats grisenques, en contrast amb els mascles, que presenten coloracions verdoses i groguenques que es veuen accentuades en l'època de zel reproductiu.
 |
| Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra). |
 |
| Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra). |
 |
| Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra). |
 |
| Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra). |
