Hi ha la creença popular que els camaleons canvien la seua coloració per a adaptar-se als canvis d'ambient i així camuflar-se millor. Tot i que és cert que moltes vegades es veuen beneficiats indirectament en l'aspecte més críptic, augmentant el seu mimetisme amb l'entorn, aquest mecanisme s'activa principalment per dos motius diferents: bé segons l'estat anímic de l'individu (especialment amb motius com el zel reproductiu o l'amenaça d'un potencial depredador) o bé per adaptar la intensitat de la seua coloració a la necessitat de regular l'absorció de radiació solar, en el context d'un animal ectoterm.
Un exemple pràctic és el d'aquest juvenil de camaleó comú o camaleó mediterrani, Chamaeleo chamaeleon, de la comarca valenciana del Baix Vinalopó. Fotografiat a una hora avançada de la nit, l'individu dormia a les branques superior d'un matoll, i presentava una coloració verda clara que contrastava vivament amb el verd més fosc de la vegetació circumdant.
 |
| Juvenil amb coloració de descans nocturn de camaleó mediterrani, Chamaeleo chamaeleon (Baix Vinalopó, C. Valenciana). |
Però als pocs segons d'estar fotografiant-lo in situ, sense haver-lo manipulant i intentant fer el menor soroll possible, el jove camaleonet començà a adquirir una coloració més fosca, concretament una coloració d'amenaça, la que adopten quan es creuen en perill de patir un atac extern. S'ha d'assenyalar que, curiosament, l'individu en cap moment va obrir els ulls, que va mantindre al llarg dels minuts d'observació totalment tancats.
 |
| Juvenil amb coloració d'agressió de camaleó mediterrani, Chamaeleo chamaeleon (Baix Vinalopó, C. Valenciana). |
Dos exemple més fotografiats eixa mateixa nit: un segon individu juvenil amb coloració de descans nocturn:
 |
| Juvenil amb coloració de descans nocturn de camaleó mediterrani, Chamaeleo chamaeleon (Baix Vinalopó, C. Valenciana). |
I aquest tercer camaleonet, prou enfadat amb la nostra presència i presentant una evident coloració d'amenaça.
 |
| Juvenil amb coloració d'agressió de camaleó mediterrani, Chamaeleo chamaeleon (Baix Vinalopó, C. Valenciana). |
Tradicionalment s'havien considerat la dispersió o l'acumulació de pigmentació als orgànuls de l'interior dels cromatòfors els responsables principals del seus canvis de coloració. No obstant, en el 2015 un equip de científics de la Universitat de Ginebra (Suïssa) va publicar l'article "Photonic crystals cause active colour change in chameleons" a la revista Nature Communications, on es planteja una nova agregació al coneixement que tenim dels mecanismes que operen en els canvis de colors camaleònics. Gràcies a aquest treball sabem que aquest tret, que juntament amb la llarga llengua projectable, els ulls de moviments independents i les extremitats zigodàctiles són les característiques comunes de la família Chamaeleonidae, es deu també a l'actuació combinada a l'interior de la seua pell de dues capes superposades d'iridòfors, formats per nano-cristalls de guanina.
Mitjançat una combinació de microscopia electrònica, fotometria i estudis histològics s'ha vist que aquestes dues capes d'iridòfors presenten morfologies i funcions diferents: la capa més superficial es la responsable principal del canvi de color degut a l'activació d'una xarxa triangular de nano-cristalls de guanina, mentre que la capa interior, amb una disposició de nano-cristalls menys ordenada però de mida major, és l'encarregada de reflectir la llum, dins del rang infraroig. L'actuació conjunta d'ambdues capes permet als individus passar d'una disposició de nano-cristalls en forma de xarxa densa, el que reflecteix llum de longituds d'ona blava, a un afluixament de la densitat d'aquests i canviant el tipus de llum reflectada, percebut visualment com una alteració de la seua coloració, generant colors més vius en conjunció amb els cromatòfors.
