Herpetonumismàtica (o com perseguir herpetofauna per les monedes)

El món de la numismàtica, l'estudi de les monedes i el col·leccionisme que gira al seu voltant, és una de les aficions més comunes a nivell mundial. Per la seua inmensa varietat d'arts, metalls utilitzats, valor històric o econòmic, siguen els que siguen, hi ha molts motius que fan que gent d'allò més diversa col·lecione monedes. Hi ha qui sols col·lecciona monedes d'un país o període històric determinats, altres que ho fan sols d'un tipus de metall,  o els que en canvi busquen atresorar monedes que presenten algun tipus d'error produït al moment d'encunyament. I també, hi ha qui col·lecciona monedes que mostren a l'anvers o revers animals.

Desconec si dins d'aquesta variant hi ha algú al món que es dedique a recopilar monedes amb representacions d'herpetofauna. I si el lector s'està preguntant si existeixen monedes on figuren rèptils o amfibis a alguna de les seues cares, la resposta és: sí. De fet una de les primeres monedes que existeixen representa una tortuga del gènere Testudo. És el cas d'una moneda d'electre (amalgama d'or i argent) produïda a l'illa grega d'Egina al voltant de l'any 700 a.C., tot i que continuarà durant segles emetent monedes amb representacions de tortugues de terra al seu anvers.

Així que sí, la relació entre monedes i herpetofauna és ben antiga, pràcticament des dels seus origens al món occidental. Amb aquesta qüestió a la ment se'm va ocórrer regirar en la col·lecció familiar de monedes que hem anat acumulant, primerament mon pare i després jo. I als pocs minuts hi vaig trobar dos exemples diferents de monedes amb representacions de rèptils.


Revers d'una moneda de 50 rupies indonèsies de 1996, amb la representació d'un dragó de Komodo (Varanus komodoensis).

Si hi ha un rèptil emblemàtic a l'actualitat és el dragó de Komodo, Varanus komodoensis, el major dels llangardaixos (sub-ordre Lacertilia) que existeix actualment i que habita a les illes indonèsies de Komodo, Flores, Rinca, Gili Dasami i Gili Montang. Conegut mundialment, fou escollit per la República d'Indonèsia per a aparèixer al revers de les monedes de 50 rupies indonèsies entre els anys 1991 i 1999, representant un individu adult en posició plantada cap a l'esquerra, en un estil realista. L'aliatge és bronze d'alumini i les seues mesures són 19,94 mil·límetres de diàmetres per 1,59 mil·límetres d'espesor, amb un pes de 3,2 grams.


Revers d'una moneda de 2 centaus de dòlar australià de 1975, amb la representació d'un llangardaix de gorguera (Chlamydosaurus kingii).

Hi ha pocs rèptils al món que siguen tan coneguts com el dragó del Komodo i un és el sahulià llangardaix de gorguera, Chlamydosaurus kingii. Aquest agàmid que habita el sud de l'illa de Nova Guinea i el nord d'Austràlia fou escollit per aquest darrer país per figurar al revers de les monedes de 2 centaus de dòlars australians emeses entre els anys 1966 i 1991, compartint pecunia amb Isabel II d'Anglaterra a l'anvers. La composició utilitzada intenta que la representació del rèptil ocupe quasi tota la superfície del revers, amb la gorguera desplegada en posició defensiva, i és obra del gravador Stuart Devlin (com pot veure's amb la seua marca "SD" entre els dits de les extremitats anterior dreta i posterior esquerra). L'aliatge és bronze i les seues mesures són 21,6 mil·límetres de diàmetres per 2 mil·límetres d'espesor, amb un pes de 5,2 grams.

Amb un poc de paciència i gràcies a Internet és fàcil trobar-ne més. Per exemple, cocodrils que apareixen tant a monedes de Jamaica de fa poques dècades com també a denaris d'argent de fa més de 2.000 anys, emesos per l'emperador August en commemoració de la conquesta romana d'Egipte. Un món d'allò més curiós vinculat a l'impacte de l'herpetofauna en les cultures humanes del passat i del present.