Hui celebrem Sant Jordi, un dels antics patrons del Regne de València i encara la santedat protectora principal en els imaginaris col·lectius de Catalunya i d'Aragó. Un sant tradicionalment representat matant el temible dragó, reciclant vells mites pagans d'arrel indoeuropea que explicaven l'antic conflicte entre l'ordre i el caos. Però ara amb el cristianisme, verbigràcia de Joan l'Apocaleta i de la seua nova interpretació de l'escatologia monoteista a l'exili en l'illa de Patmos, el monstre passava a simbolitzar l'antítesi de l'Església cristiana en els textos que donarien lloc a l'últim llibre de la Bíblia, l'Apocalipsi de Sant Joan.
Un llegat cultural i religiós que xoca amb un altre fet de la nostra cultura popular: utilitzem el mateix nom tant per a la malèvola criatura com per a nomenar eixos xicotets rèptils que corretegen pels murs verticals de les nostres cases i carrers. "Dragons", "dragonets" i "andragons", comuns i rosats, Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus. L'ús quotidià d'aquestes paraules ha fet, des de la nostra infantesa, molt menys terrible eixe monstre reptilià que el sant cavaller feria de mort i, en alguns casos, fer-nos imaginar un altre final d'aquell duel mil·lenari.
I és que, per Sant Jordi, jo vaig amb el dragó!
(Per a acabar, una foteta d'un individu valencià de dragonet comú, Tarentola mauritanica, per a la Diada de Sant Jordi).
(Per a acabar, una foteta d'un individu valencià de dragonet comú, Tarentola mauritanica, per a la Diada de Sant Jordi).
.JPG) |
| Adult de dragonet comú, Tarentola mauritanica (Ribera Alta, C. Valenciana). |
