Qui escriu aquestes línies no ha amagat mai el seu interès per la problemàtica de les especies al·lòctones i les seues implicacions en la biogeografia. No debades el fenomen de les espècies naturalitzades, exòtiques i/o invasores és possiblement el fenomen biogeogràfic de major importància a nivell planetari, juntament amb la reducció de l'àrea de distribució de la majoria d'espècies per causes també antròpiques. Com a paleontòleg se'm venen a la ment les implicacions que a nivell paleobiogeogràfic, per exemple i en un futur llunyà, tindran la presència d'espècies americanes en el registre fòssil europeu que s'està formant dins dels contextos sedimentaris actuals.
Qui sap, si els futuribles paleontòlegs que treballaran en contextos de l'Antropocè, l'actual època geològica del període Quaternari, consideraran com una de les seues característiques biostratigràfiques l'aparició generalizada d'espècies exòtiques en contextos terrestres del registre paleontològic.
Crancs, mosquits, visons, serps, tortugues, arbres i herbes, etc ..., la llista d'espècies exòtiques és llarga i cada dia s'allarga més. I la immensa majoria tenen una cosa en comú, ha sigut l'ésser humà el motor principal de la seua arribada a noves terres on expandir-se. Qui protagonitza la present entrada és un cas evident d'introducció humana d'una espècie al·lòctona a un nou ambient, un aligot de Harris (Parabuteo unicinctus) que aleteja pels cels de la comarca catalana del Tarragonès des de fa com a mínim dos anys. L'aligot de Harris és una espècie originària d'Amèrica, on habita des del sud-oest dels Estats Units d'Amèrica fins al sud de Xile i l'Argentina.
 |
| Adult d'aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, aturat a les afores d'un nucli urbà. A les potes es pot apreciar la presència de corretges de falconer (Tarragonès, Catalunya). |
A la primavera de l'any 2016 ja vaig poder veure aquest mateix individu aturat sobre un vell garrofer per segons després marxar al darrere d'una gavina. Els escassos segons d'observació que vaig tindre em van permetre observar que la rapinyaire portava encara les corretges de falconer, tot i que malmeses. Allò més lògic és pensar que es tracta d'un individu escapat. Ara, a inicis de la primavera de 2018 l'he tornat a veure, aquesta vegada a les rodalies d'un parc urbà, on pareix que se dedica a la cacera de tórtores i coloms. Aquesta vegada sí que l'he pogut fotografiar i apreciar que encara porta les corretges. Tot i això, el seu estat físic pareix externament bo i en aquestos, com a mínim, dos anys ha sigut capaç de caçar per ell mateix i sobreviure.
 |
| Adult d'aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, aturat a les afores d'un nucli urbà. A les potes es pot apreciar la presència de corretges de falconer (Tarragonès, Catalunya). |
 |
| Adult d'aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, aturat a les afores d'un nucli urbà. A les potes es pot apreciar la presència de corretges de falconer (Tarragonès, Catalunya). |
Ara imaginem que, per algun motiu, apareix un nou individu del sexe contrari d'aligot de Harris en llibertat pel Tarragonès i acaben procreant. A qui de segur no els farà cap gràcia seran a les nostres rapinyaires autòctones.
 |
| Adult d'aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, aturat a les afores d'un nucli urbà. A les potes es pot apreciar la presència de corretges de falconer (Tarragonès, Catalunya). |
