El ferreret, Alytes muletensis, és un gripauet endèmic de l'illa de Mallorca i en perill d'extinció, tant per la introducció humana de nous depredadors i competidors a l'àmbit insular (Natrix maura i Pelophylax perezi, respectivament) com per l'entrada de noves malalties, com la temuda quitridiomicosis. Un fet curiós d'aquesta espècie és que primer fou coneguda gràcies a la troballa de restes paleontològiques seues provinents de jaciments del Quaternari mallorquí, l'any 1977 i publicades el 1979. Se l'assignà a la nova espècie fòssil Baleaphryne muletensis. Als tres anys, el 1980, de la seua descripció "prehistòrica" i gràcies al testimoni d'alguns llauradors que assenyalaven l'existència d'un anur desconegut al nord de l'illa així com antigues notes naturalistes que parlaven de la presència del gènere Alytes a Mallorca van ser descobertes les poblacions actuals de la Serra de Tramuntana.
Al tractar-se d'una espècie amb problemes de conservació s'han dedicat nombrosos esforços per assegurar la seua supervivència, entre d'altres la seua criança en captivitat. Un dels centres on es porta a terme és al Bioparc de València ciutat, d'on prové l'individu de la fotografia següent.
Un altre centre que manté ferrerets en captivitat és el Zoo de Barcelona, que té a les seues instal·lacions un reptiliari, d'on prové el següent individu adult.
Un altre centre que manté ferrerets en captivitat és el Zoo de Barcelona, que té a les seues instal·lacions un reptiliari, d'on prové el següent individu adult.