29 disciplines integren els
estudis transdisciplinars realitzats per membres de l'equip de recerca d'aquest
jaciment
“Prehistoric herders and
farmers. A transdisciplinary overview to the archaeological record from El
Mirador cave” és el títol del nou llibre monogràfic que s’acaba de
presentar i que representa el manual més complet i actualitzat sobre el
coneixement científic que proporciona aquest jaciment situat a la Sierra de
Atapuerca (Burgos). Al llarg de les seves 392 pàgines, els més de 50 autores i
autors proporcionem al lector un recorregut per diferents aspectes relacionats
amb l'ocupació de la cova, l'organització econòmica i social dels grups de
d’economia ramadera i agrícola, les característiques de l'entorn paleoecològic,
així com d'altres aspectes de la vida quotidiana com la dieta, l'estat físic o
la relació amb el món funerari.
El llibre consta de 18 capítols
repartits en quatre blocs principals i està dirigit a estudiosos de
l'arqueobotànica, la zooarqueologia, l'antropologia, la paleogenètica, la
química analítica, la isotopia, l’estudi de la ceràmica i la indústria lítica.
|
Portada del nou llibre sobre la cova de El Mirador |
A nivell personal, he participat redactant
junt amb la Dra. Bañuls-Cardona el capítol dedicat a la microfauna vertebrada
de El Mirador ("Small Vertebrate Accumulations from El Mirador Cave: A Climate and Ecological Analysis"), fent evident com els nostres descobriments en aquesta cova d’Atapuerca
han permès catalogar-la com a una de les localitats de referència per al
coneixement de les comunitats d’amfibis, rèptils i micromamífers de la
Prehistòria Recent i la seua evolució des del Plistocè tardà a l’Holocè recent,
tant en el context de la Península Ibèrica com a l’europeu.
Aquest llibre monogràfic està
publicat per l’editorial Springer, dintre de la sèrie “Interdisciplinary
Contributions to Archaeology” i en aquest cas ha estat editat per la Dra. Ethel
Allué, professora de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i
investigadora de l’IPHES-CERCA, la Dra. Patricia Martín, investigadora
postdoctoral Maria de Maeztu a l’IPHES-CERCA i pel Dr. Josep Maria Vergès
investigador a l’IPHES-CERCA i professor a la URV.
L’obra que s’acaba de publicar és
el resultat de la reunió científica que es va dur a terme l’any 2019 a les
instal·lacions de l’IPHES-CERCA, justament l’any en què celebràvem els 20 anys
d'excavació en el jaciment. En aquella reunió, organitzada pels propis editors
del monogràfic, hi vam participar pràcticament totes les investigadores i
investigadors involucrats en la recerca al jaciment, els quals van tenir
l’oportunitat de presentar presencialment els resultats de la seva recerca
multidisciplinària aplicada al registre arqueològic a la cova de El Mirador.
|
Alguns dels elements relacionats amb les pràctiques agropecuàries i funeràries de El Mirador Fotografia: Josep Maria Vergès / IPHES-CERCA |
La cova del Mirador, un referent
per a l’estudi de la implementació i desenvolupament de l’agricultura i la
ramaderia a l’interior peninsular
La cova El Mirador està situada a
la vessant meridional de la Sierra de Atapuerca, dominant la vall mitjana del
riu Arlanzón. Orientada cap al sud i amb una boca molt espaiosa, té un ampli
control del territori que l’envolta. Aquesta característica és la que li
confereix el seu nom. Els treballs d’excavació es van iniciar l’any 1.999 sota
la coordinació d’un equip d’investigadors/es de l’IPHES-CERCA.
|
Entrada de la cova de El Mirador d'Atapuerca Fotografia: Jordi Mestre / IPHES-CERCA |
Les primeres ocupacions humanes
documentades en el jaciment es remunten als 13.500 anys, quan grups humans de
caça i recol·lecció magdalenians van utilitzar la cova per tal d’establir-hi el
seu campament. Després d’aquesta fase d’ocupació, la cova va ser abandonada
durant més de 5.000 anys, convertint-se en lloc de refugi per a llops, els
quals van aprofitar les esquerdes generades per la caiguda de grans blocs a
l’entrada per tal d’establir-hi els seus caus.
Fa uns 7.200 anys, grups neolítics
especialitzats en la ramaderia i agricultura van irrompre a la submeseta nord a
la recerca d’espais de pastura i terres de cultiu, colonitzant ràpidament les
fèrtils terres de la vall de l’Arlanzón. Ràpidament, la cova de El Mirador va
ser ocupada per aquestes comunitats per tal d’establir-s’hi i guardar els seus
ramats, les quals van utilitzar la cova durant tot el Neolític i el Bronze
Mitjà.
Amb l’aparició dels primers
metalls durant el Calcolític es produeix un canvi important en relació a l’ús
de la cova de El Mirador; la cavitat deixa de ser utilitzada com a hàbitat i
d’estable de ramats, per tal de ser utilitzada com a cova sepulcral. Les
primeres inhumacions, amb una antiguitat al voltant dels 4.700 anys, es
realitzen en un sepulcre col·lectiu, amb més de 25 individus.
|
Nivell d'inhumació col·lectiva de Calcolític Fotografia: Jordi Mestre / IPHES-CERCA |
Posteriorment, durant el Bronze
inicial i mig, fa uns 4.400 i 3.700 anys, les tombes passen a ser individuals i
es documenta la pràctica del canibalisme, probablement de caràcter ritual. Per
raons que encara no es coneixen, la cova va deixar de ser utilitzada per a
finalitats sepulcrals, recuperant-se cap al 3.600 anys el seu ús d’hàbitat i
d’estable. I va continuar essent així fins a aproximadament 3.200 anys, moment
en el qual, la successió estratigràfica apareix tallada. En època contemporània,
fins fa no gaire anys, continuà encara essent utilitzada per a pastors i com a
estable ocasional de ramats.
En definitiva, el jaciment de El
Mirador, amb els seus prop de sis metres de successió estratigràfica holocena,
esdevé un jaciment fonamental per a l’estudi de la implementació i
desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia a l’interior peninsular.
Un llibre dedicat a Miquel Guardiola
El llibre monogràfic sobre la
cova de El Mirador d’Atapuerca està dedicat al company de l’IPHES-CERCA, Miquel
Guardiola, membre de l’equip de recerca del jaciment i autor d’un dels
capítols, el qual ha traspassat recentment.
Podeu trobar més informació del
manual i del seu contingut a l’enllaç següent:
https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-031-12278-1